El nom amb què algú s'adreça directament a una persona o cosa personificada s'anomena vocatiu. El vocatiu s'utilitza, entre altres funcions, per saludar el receptor, captar la seva atenció, donar-li una ordre o assegurar-nos que es parla amb la persona que vol l'emissor. N'hi ha de diverses menes i poden expressar més d'un significat, com ara la crida, l'admiració, la sorpresa, la inquietud o l'enuig. Per exemple:

1. Nom propi de persona: Aloma, estàs bé?
2. Pronom personal fort de segona persona: Tu, escolta!; Vosaltres, calleu!
3. Nom de relació (parentiu, càrrec, jerarquia, tractament): Mare, què dius?; Doctora, és greu?; Senyors, hem de marxar.
4. Nom o adjectiu amb caràcter afectiu o d'improperi: Gràcies, amor!; Calla, beneit!
5. Nom col·lectiu: Família, us quedeu a sopar?

Els vocatius poden anar sols, acompanyar una oració o una interjecció, i poden coordinar-se entre ells. Per exemple:

Lídia?
Lia, fes-nos cas.
Au, Jofre
Senyores i senyors, benvinguts!
Tu i tu, veniu!

També admeten certs adjectius i participis com a modificadors, com ara benvolgut, distingit o estimat. Per exemple:

Benvolguts col·legues, ho hem aconseguit.
Estimada família, tenim novetats!